Et passa que un molar “sa” et fa mal amb el fred, et molesta en raspallar-te i, a sobre, qualsevol empast sembla tenir data de caducitat? Has notat taques blanquinoses o groguenques als molars o incisives, com si l’esmalt estigués “apagat” o amb aspecte porós? Potser estàs davant d’un problema real, infradiagnosticat i força desesperant: la hipomineralització molar-incisiu, coneguda com a MIH.
Durant anys es va associar gairebé exclusivament a la infància, però la realitat clínica és una altra: a la Clínica Dental Schurian, a Inca (Mallorca), veiem cada vegada més adults joves (i no tan joves) amb seqüeles de MIH que arriben amb la mateixa frase: “No sé què passa, però les meves queixals es desgasten, s’esbocinen i els empasts no m’aguanten”. I no és falta d’higiene ni “mala sort”: és esmalt de mala qualitat des de l’origen.
Aquest article va directe: què és la MIH, per què en adults es converteix en un maldecap, com identificar-la sense confondre-la amb càries o fluorosi, i quins tractaments tenen sentit avui per protegir estructura dental, reduir sensibilitat i aconseguir restauracions duradores.
Què és la MIH i per què apareix en adults?
La hipomineralització molar-incisiu (MIH) és un defecte qualitatiu de l’esmalt. Traduït a llenguatge “de carrer”: l’esmalt es va formar amb menys minerals i amb una estructura més porosa i fràgil. No és que l’esmalt sigui més fi (això seria hipoplàsia), sinó que és més dèbil. En els casos típics afecta primers molars permanents i sovint també incisives, tot i que a la pràctica hi pot haver variacions.
I per què “apareix” en adults si es va originar a la infància? Perquè el defecte ve de fàbrica, però moltes conseqüències es manifesten amb el temps:
- Amb els anys, l’esmalt porós es desgasta abans i es fractura.
- La dentina queda més exposada i la sensibilitat es dispara.
- Les vores s’estellen i la mossegada concentra forces en zones dèbils.
- Les restauracions fallen més per una adhesió complicada a l’esmalt hipomineralitzat.
MIH vs. “tenir les dents sensibles”
La sensibilitat dental comuna sol relacionar-se amb recessió gingival, erosió o raspallat agressiu. En MIH, en canvi, hi ha una combinació diferent: un esmalt que no segella bé + microfractures + dentina exposada. Per això hi ha persones que fan “tot bé” i, tot i així, senten molèsties constants.
És genètica, ambiental o les dues coses?
L’evidència apunta que la MIH és multifactorial. S’ha associat a alteracions sistèmiques durant els primers anys de vida, infeccions, determinats fàrmacs, problemes perinatals, etc. A la consulta, més que buscar un “culpable” exacte (que sovint no es pot confirmar), el que importa és diagnosticar bé i planificar una estratègia realista perquè la dent aguanti molts anys.
Com reconèixer la MIH en adults: senyals que sovint passen desapercebudes
En adults joves, la MIH es disfressa. De vegades ja hi ha empasts antics, fractures reparades o càries secundàries, i el defecte original queda camuflat. Tot i així, hi ha patrons repetits.
1) Taques “guix” o “crema” i esmalt porós
En MIH poden aparèixer opacitats ben delimitades, de color:
- Blanc guix (més porós, sovint és sensible).
- Groc-crema (sovint més fràgil).
- Marró (en casos més severs, amb més ruptura post-eruptiva).
2) Estellament de l’esmalt sense un “cop” clar
En un esmalt normal, perquè es trenqui una cúspide sol haver-hi un trauma o una càries profunda. En MIH, l’esmalt pot desprendre’s amb la masticació normal.
3) Empasts que es desprenen o es fracturen “massa aviat”
Un clàssic. L’adhesió a l’esmalt hipomineralitzat és més complexa: hi ha porositat, menys estructura prismàtica i, de vegades, contaminació proteica. Això fa que els composites fallin abans, sobretot si la dent suporta molta càrrega.
4) Sensibilitat localitzada en molars “estranys”
El pacient sol assenyalar un o dos molars concrets, sovint els primers molars permanents, i descriu dolor amb el fred, amb l’aire o amb el raspallat. I sí, de vegades la radiografia no explica la intensitat del dolor.
Senyals que confonen (i per això es diagnostica tard)
- Es confon amb càries incipient.
- Es confon amb bruxisme “pur”.
- S’atribueix a “esmalt gastat” sense més.
- Es tracta amb empasts repetits sense abordar la causa estructural.
MIH vs. fluorosi vs. hipoplàsia
En el diagnòstic diferencial, tres “semblants raonables”:
- Fluorosi: sol ser més simètrica i difusa, no tan localitzada en primers molars.
- Hipoplàsia: defecte quantitatiu (falta esmalt), amb solcs o fosses.
- MIH: esmalt present però fràgil, opacitats delimitades i tendència a ruptura post-eruptiva.
El gran problema en adults: per què les restauracions “no s’enganxen” igual
En MIH, restaurar no és “omplir”. És gestionar un substrat complicat i una biomecànica exigent, especialment en molars que suporten molta càrrega.
L’adhesió a l’esmalt hipomineralitzat
L’esmalt MIH pot tenir més contingut orgànic i una mineralització irregular. Això es pot traduir en:
- Gravat àcid menys previsible.
- Microrretenció irregular.
- Més risc de microfiltració.
- Fractura marginal precoç.
L’efecte “dominó”: sensibilitat + evitació + més càrrega
Quan una queixal fa mal, el pacient evita mastegar per aquell costat. Això desplaça càrregues a altres peces, altera patrons musculars i, en persones amb apretament nocturn, empitjora el desgast. En MIH això es nota ràpid.
Per què repetir empasts a cegues sovint surt car
- Es perd estructura sana cada vegada que es “reobre”.
- S’irrita la polpa i augmenta la sensibilitat.
- L’adhesió empitjora si l’esmalt restant és cada vegada més fràgil.
Diagnòstic clínic a la Clínica Dental Schurian (Inca, Mallorca)
Per tractar MIH en adults cal un diagnòstic amb lupa (literal i figuradament). A la nostra consulta a Inca, l’objectiu és respondre tres preguntes: quines dents estan afectades, quin grau de severitat hi ha i quin risc real de fractura/càries/sensibilitat existeix.
1) Exploració visual i tàctil amb augment
Cerquem opacitats delimitades, esmalt “guix”, vores descamades, rugositat i pèrdua post-eruptiva. També valorem la integritat de cúspides i marges de restauracions.
2) Proves de sensibilitat i localització del dolor
El patró de resposta al fred, a l’aire i a la masticació ajuda a diferenciar MIH de fissures, càries oculta o problemes pulpars.
3) Radiologia digital i avaluació de càries secundària
La MIH no sempre “es veu” a la radiografia, però la radiologia ajuda a descartar càries profundes, lesions periapicals i fallades restauradores.
Una llista ràpida del que solem registrar
- Dents afectades i tipus d’opacitat.
- Grau de ruptura post-eruptiva.
- Sensibilitat funcional (fred/aire/raspallat).
- Història de restauracions fallides.
- Oclusió i signes de bruxisme.
Tractaments en adults: què funciona i què no
El tractament es decideix per severitat i per objectius: reduir dolor, protegir estructura, mantenir estètica i aconseguir restauracions duradores. En MIH no hi ha “una recepta”, però sí principis clars.
Escenari A: MIH lleu amb sensibilitat i sense ruptura important
1) Dessensibilització i reforç de l’esmalt
- Pastes amb nitrat potàssic/arginina segons tolerància.
- Vernissos de fluor professionals en protocols pautats.
- Productes amb calci-fosfat (quan el cas ho justifica).
2) Control d’àcids i hàbits
- Reduir el “picoteig” àcid i les begudes carbonatades.
- No raspallar-se just després d’àcids (esperar).
- Hidratació i suport al flux salival.
Escenari B: MIH moderada amb descamació i empasts repetits
1) Restauració adhesiva estratègica
En alguns casos, un composite ben planificat funciona, però cal ser molt meticulós amb l’aïllament, la selecció del substrat i el disseny oclusal.
2) Incrustacions (inlay/onlay) quan la càrrega mana
Quan hi ha pèrdua de cúspides o la dent pateix molt, una incrustació pot oferir millor resistència i ajust. En MIH moderada, el “salt” a indirectes sol millorar la supervivència.
3) Control del bruxisme si hi és present
- Si hi ha signes clars, fèrula de descàrrega a mida.
- Revisió de contactes per reduir sobrecàrrega puntual.
Escenari C: MIH severa amb pèrdua extensa d’esmalt
1) Corones parcials o completes segons el cas
Quan l’esmalt restant és poc i la dent es fractura, cal protegir-la. Les corones (o recobriments cuspídis) es valoren per evitar que la dent “es continuï desfent”.
2) En dents molt sensibles: estratègia per fases
Primer control del dolor i segellat; després restauració definitiva. Anar “a lo gran” de cop, en MIH severa, de vegades empitjora la sensibilitat.
Una idea clau (H5)
En MIH, la durabilitat depèn tant del material com del disseny: si la mossegada concentra forces en una cúspide dèbil, és igual com de bonic quedi; acabarà fallant.
Estètica en incisives amb MIH: quan la taca no se’n va amb “un blanquejament”
En incisives, la MIH pot ser un malson estètic. El pacient prova blanquejaments i no entén per què la taca persisteix o es veu “més rara”. L’explicació: l’opacitat no és pigment superficial; és estructura.
Opcions estètiques realistes
- Microabrasió en casos seleccionats.
- Infiltració resínica si la lesió és compatible.
- Composite estètic estratificat per emmascarar opacitats.
- Carilles si hi ha afectació ampla i expectatives altes.
El que evitem prometre
- Que tot es solucioni amb un blanquejament “ràpid”.
- Que una sola sessió iguali opacitats profundes.
Prevenció a llarg termini: com conviure amb MIH sense viure al dentista
La prevenció no és un sermó; és una estratègia perquè la dent no arribi al límit. A la Clínica Dental Schurian solem insistir en tres fronts: química, mecànica i hàbits.
Química: mantenir l’entorn a favor
- Fluor ben indicat (ni “a la babalà” ni inexistent).
- Productes remineralitzants quan hi ha sensibilitat i risc.
- Control de dieta àcida i sucres freqüents.
Mecànica: protegir del desgast i la fractura
- Control oclusal si hi ha sobrecàrregues.
- Fèrula si hi ha bruxisme confirmat.
- Evitar hàbits de “mossegar fort” (gel, closques, etc.).
Hàbits: el que més canvia la pel·lícula
- Tècnica de raspallat suau (compte amb abrasius).
- Rutina d’higiene constant (sense obsessió, però sense falles).
- Revisions planificades per detectar microfractures abans que siguin fractures.
Quan convé revisar abans del previst?
- Si apareix dolor nou al fred/aire en un molar “de sempre”.
- Si es trenca una vora d’empast o notes rugositat.
- Si has canviat d’hàbits (més àcid, més estrès, més bruxisme).